La relació de Guimerà amb la narrativa fou anecdòtica i circumstancial. A diferència dels seus coetanis modernistes, que trobaren en la prosa un camí fèrtil i suggestiu, Guimerà fou, per sobre de tot, dramaturg. És a través del teatre que es projectà públicament i que assolí una celebritat (aquí i a fora) inaudita. És gràcies al teatre, també, que es configurà la seva imatge i fou reconegut com l’home escardalenc, d’espatlles carregades i aire despistat que es movia entre els carrers de Petritxol i Xuclà del cor de Barcelona, entre un estol d’admiradors que l’aturaven i el saludaven.
Rosa de Lima i altres proses
Àngel Guimerà
Edició i introducció de Neus Oliveras Samitier
Adesiara
121 pàgines. 14 euros
