“Qui soc? De quin temps, de quin naixement, de quines terres, de quins canvis?”, es preguntava en una de les nombroses anotacions que va deixar Roser Bru. La nota no té data, però és fruit de la vellesa i, sobretot, dels records que tornen quan es mira cap enrere. París, Barcelona, la Segona República, l’exili… “Ser feliç anant a l’institut, a l’escola, caminant pel barri gòtic fins al parc, quatre cops al dia. 1936. La guerra civil, tres anys. Bombardeig a Barcelona, plaça de Catalunya on érem. (…) 1939. Passar la frontera cap a França, nevava. Documents! Documents…! I marxar novament des de Bordeus, durant un mes en el vaixell Winnipeg, arribar a Valparaíso, Xile”. Bru, nascuda a Barcelona el 15 de febrer de 1923, tenia 16 anys quan va arribar a Xile, on es va convertir en una de les pintores més reconegudes del país —el 2015 va rebre el Premio Nacional de Artes Plásticas— i on va morir el 26 de maig de 2021.
